27 de desembre 2011

Pim pam Burguer: Pim pam toma hamburgueses!


Qui diu que les hamburgueses són menjar ràpid o de poca qualitat? Quan feu una visita a Pim pam Burguer de ben segur que canviareu d’opinió! Tenen hamburgueses i entrepans de tota mena i amb productes de la millor qualitat. A més, l’elaboració està totalment a la vista del consumidor. Hi podreu trobar: hamburguesa de pollastre arrebossat amb salsa, tomàquet, enciam i ceba; hamburguesa de formatges; hamburguesa al rocafort; frankfurt, etc. I, a més a més, podeu afegir tots els extres que pugueu imaginar: formatge de cabra, bacó... Una delícia pels sentits! Això si, deixeu un forat per a les seves patates fregides! Gairebé al mateix nivell de les de l’hort de l’avi de la Sra. B, i això és molt dir! El Sr. M encara s’està penedint d’haver dit que no li fan gaire les hamburgueses... No sigueu com ell i no us perdeu aquest descobriment!

Adreça: c/Bigai, 1 (Bonanova) – c/Sabateret, 4 (Born)
Telfs.: 93.315.20.93/ 93.211.56.06

23 de novembre 2011

El rebost de la plana: l'originalitat feta cuina

El lloc que comentem avui va ser recomanat per l’amic Dumaq, a qui el sr. M i la sra. B van decidir fer-li cas i no van penedir-se! Tot va començar una tarda gris, però això no va acabar amb la seva il·lusió i van decidir encaminar-se cap al barri de Gràcia. Quan anaven en el Tram van decidir prendre una ruta alternativa que els estalviés temps, així que van baixar per anar a buscar el Metro. Al principi plovia una mica, però només tres passes després va començar a caure el Gran Diluvi Universal. Tot i així no es van fer enrere: “l’amic Dumaq ens l’ha recomanat, valdrà la pena”, van dir-se. En arribar a Fontana, van buscar un lloc per fer una cerveseta i fer temps, ja que havien arribat molt d’hora i tenien reserva a les 22h. Quan faltaven uns 15 minuts perquè fos l’hora, van trobar un bon lloc.



Quan la parella estava xopa, amb la roba pesant 30kg més de l’habitual i amb la birra encara a la boca per les preses, van anar capcots cap al restaurant, que ràpidament els va retornar la il·lusió amb la que havien començat el dia. Un cambrer molt agradable els va indicar on podien seure i els va donar les cartes. Hi havia diferents entrants: croquetes de pernil, bunyols de bacallà, amanides. Però hi va haver dos plats que els van fer dubtar especialment: camembert fregit o formatge de cabra amb coulis de tomàquet. Al final es van decidir per la segona opció: excel·lent! De segon hi havia carns amb salsa de pebre o de rocafort, peixos, rissoto de bolets i gambetes, carpaccios... La parella va decidir-se per uns medallons de llom amb la salsa de formatge i un cruixent de patata amb carxofes que era boníssim i molt abundant. 

Per postres hi havia mus i gelats, però dos plats els van cridar l’atenció: sopa de fruita amb gelat de vainilla (que per la mida del plat i la quantitat podria ser un plat únic) i la flor de xocolata amb moussina de torró, molt bona. Amb sangria, dos plats per cap i postres, el sopar va costar uns 30€ per cap, que no podrien haver estat més ben invertits! 

Per una ocasió especial no dubteu d’anar al Rebost de la plana. Un restaurant molt acollidor amb un servei molt agradable. Per no parlar un altre cop del menjar...  

Adreça: C/ Gran de gràcia, 196-198
Telf.: 93.237.90.46
 

02 de novembre 2011

SHUNKA: El millor japo del món i part de l’estranger!

Incomprensiblement hem trobat una parella més intrèpida que la formada pel Sr. M i la Sra. B, intrèpida i amb molt de “poderío” perquè gràcies a ells podem deixar constància del millor japonès del món i part de l’estranger! Crec que el text s’explica genial per si sol així que sense més dilació, aquí el teniu:

Una nit de dissabte "La Fisio en casa" i el se acompanyant van anar a sopar a un restaurant japonès anomenat Shunka, que no sé el que vol dir, però trobo que és un nom prou maco. El motiu de la tria del restaurant és que l’acompanyant de "La Fisio en casa" havia perdut una aposta i havia de pagar un sopar romàntic al MILLOR RESTAURANT JAPONÈS de Barcelona. 

I vet aquí, que no només és el millor de Barcelona, sinó que també és considerat el millor d’Espanya, dels millors d’Europa i dels millors restaurants japonesos fora del japó. Oita tu!!! En aquest restaurant vam poder gaudir d’uns plats deliciosos típics del japó. Per començar, una amanida amb sashimi, espectacularment bona, les algues tenien un sabor suau i melós, la salsa estava al seu punt i el peix es desfeia a la boca. En acabat, vam assaborir unes boles d’arròs a la barbacoa, molt bones també, tot i que un pèl seques, jo recomano menjar-les acompanyades amb algun peix. Després ens van portar una tempura de verdures i llagostins deliciosa!! L’arrebossat no tenia res a veure amb els de la resta de restaurants japonesos que he anat, i no són pocs. Era cruixent i més gruixut, exquisit!! I la verdura, es notava que no era congelada, així com els llagostins, que juro per Déu nostro senyor que no eren del Capitán Pescanova, eren fresquíssims!! Deliciós!! Més tard vam demanar uns makis de tonyina, salmó i alvocat, amb sèsam per sobre i “huevas” de no sé quin peix, eren taronges per si us interessa. Espectaculars els makis! Es desfeien a la boca, per la textura no semblava peix cru, era molt melós, es barrejava amb l’arròs... mmmh!! Quin plaer pels sentits! I per acabar, vam demanar un sushi variat, que no va ser menys que la resta de plats, el segon millor sushi de la meva vida (el millor el vaig tastar al japó, només faltaria...), igual de melós i de sabor suau. Us he de dir que a mi la textura del peix cru em fa una mica de respecte, però aquest era tan melós que me’n podria haver menjat un kilo. Tot això acompanyat d’un vinet blanc de la casa la mar de suau i bo i una ampolleta d’aigua fresca. I per postres, uns miche farcits de gelat de nata i maduixa amb trocets, molt i molt bo! El postre consisteix en un pastisset blanc i rodó fet a base d’arròs, amb una textura molt tova, com de xiclet mastegat (segons el meu acompanyant, i la veritat és que no li sé trobar un adjectiu més encertat). Estava... deliciós és poc!! La massa s’estirava i a dins trobaves el gelat fresquet... quin contrast més bo!! 

Tot això, evidentment es paga, tot i que ens pensàvem que seria bastant més car, ens va costar 45 euros per persona. És clar que els ingredients de qualitat i el servei que donen al restaurant mereixen la pena, i per fer-ho de tant en tant, no està gens malament! Tots ens mereixem donar-nos un plaer, i aquest, és un molt bon lloc per fer-ho.

19 d’octubre 2011

Restaurant Gusto: Per a una vetllada de cine, però sense crispetes!

La intrèpida parella formada pel Sr. M i la Sra. B té les seves debilitats i, com haureu pogut anar esbrinant al llarg de totes les seves aventures, el menjar italià és una d’elles. Per aquest motiu, en una de les seves romàntiques vetllades van decidir donar-se el “gust” i van animar-se a tastar el que el restaurant “Gusto” (oju a l’ostentació d’originalitat en el joc de paraules eh!) els oferia.

En un local decorat amb un estil modern i envoltats de retrats de les més increïbles dives del cinema, sorprenentment hi trobareu pizzes elaborades amb ingredients ben diversos (entre 9 i 13 €) i des de Sortir per Barcelona recomanem la Pizza da Gino, animeu-vos a descobrir què us amaga! També és molt i molt recomanable la pasta, fresca o seca, (entre 11 i 13 €, o 18 € amb ingredients més exquisits per als més sibarites), ‘rissotos’ variats per uns 12 € i també plats de carn i peix cuinats al més pur estil italià.  En darrer lloc, però no per això pitjor, ¡les postres! (siiiii, tomaaaaaaa, fiestaaaaaaaa) totes sobre els 5 €, tot i que recomanem especialment el Tiramisú.


A més a més, si viviu pels voltants i sou un pèl mandrosos també podeu encarregar menjar que us el portaran fins la mateixa porta de casa vostra! 

Adreça:c/ Roselló 108 (Al costat de la parada de Metro L5 Hospital Clínic)
Telf: 93.323.65.75
Web: www.gustoristorantepizzeria.com

03 d’octubre 2011

Da Paolo: “Un italià més.... però excel•lent”


Els nostres intrèpids amics tenien ganes de gresca i xerinola i en un moment de la conversa la sra. B va dir:

- Anem a sopar! Tinc ganes d’alguna cosa exòtica. 

El sr. M, conegut per la seva intrepidesa i el seu esperit innovador, va contestar ràpidament:

- Ja ho sé! Anirem a un italià que m’han dit que és boníssim. 

Després de tres rondes a pedra, paper o tisora van decidir democràticament que efectivament anirien a l’italià en qüestió. 


Un cop van ser allà van entrar a un local molt ben decorat i amb uns cambrers molt atents. En mirar la carta van veure que, efectivament, estaven a un italià. Pasta, risotto, pizzes, carns, amanides... Així que, tot i que els havien dit que la pasta d’aquell restaurant era molt bona, ells van decidir-se per la pizza. Les hi ha de mil gustos diferents: quatres estacions, quatre formatges, amb salami picant, amb salmó fumat i pinya, i algunes més. El cert és que les pizzes no estaven pas malament, ans al contrari!


Per postres i havia una àmplia carta: Panna cotta amb fruits del bosc, copa Mónica (gelat de vainilla amb xocolata calenta), creps de xocolata, sorbet de llimona i també baba al limoncello, que sí, a primera vista pot semblar una combinació estranya i com un dels ingredients no s’acostuma a menjar pot tirar enrere, però el limoncello fresquet està la mar de bo, refieu-vos de nosaltres!
 

En quant al preu, no és gens car. Les pizzes entre 8 i 10 euros, la pasta també i els postres uns 4 euros. En total per dues pizzes, dues postres i aigua ens va costar poc mes de 15 euros per cap. Un petit detall és que fent la reserva per Internet et fan un 20% de descompte sobre el menjar (no sobre la beguda) que en el nostre cas van ser uns 7 euros menys, que en els temps que corren sempre s’agraeix.  

Adreça: Av.de Madrid 63.

Telf.: 93 490 48 91

Web: http://www.dapaolo.es/

24 d’agost 2011

ROJO: “No seràs capaç de dir-li ‘sayonara’...”

Mai se m’ha donat bé això de comunicar males notícies així que ho deixaré anar de cop: el Sr. M ha hagut de ser operat d’una fractura del lligament creuat anterior... Uf ja està ja ho he dit, però no patiu, que per sort, a l’últim moment no li han hagut de tallar la cama. Així doncs, la Sra. B no té més remei que seguir amb la difícil tasca de sortir a sopar i dinar fora, per poder seguir alimentant aquest bloc i conservar la seva memòria... vull dir, fins que estigui recuperat del tot. I per això, no ha tingut més remei que buscar substituts per a les seves difícils i desagradables missions...

Així que, acompanyada del Sr. Corleone ( a qui recordaran d’altres entrades com: ‘Saporo, introducció a la dieta asiàtica’ i ‘El toc de gràcia, amb un toc... de “gràcia”’ –oix... ara que ho recordo com en som d’ocurrents amb els títols...-), es va deixar portar pel Tantanet (ja sabeu que en aquest bloc ens agrada guardar l’anonimat dels nostres col·laboradors) a un restaurant japonès de luxe, el Rojo, i van passar una vetllada molt divertida i inoblidable.
 
Van poder gaudir d’un sushi com el que mai havien tastat abans. Una explosió de sabor gairebé d’orgasme (eh Tantantet?) amb uns plats molt elaborats que, gràcies a la bona companyia, van anar acompanyats de bromes i riures! Vam poder tastar mil classes diferents de sushi, uns fideus japonesos amb una salsa de “rexumet” i una tempura de llagostins per llepar-se’n els dits. 

Entre plat i plat i no podíem parar de riure i, tot i que vam haver d’esperar una estona per entrar, la nit es va fer curteta, curteta. 

I els postres... Què se’n podria dir dels postres! Vam demanar tres diferents per compartir i no sabria triar quin estava més bo! Mus de xocolata blanca, rollets de mascarpone i un pastis de xocolata... mmm... Això si, el preu no és cap meravella, però no sigueu rates home!

En resum, que les vetllades sense el nostre estimadíssim Sr. M no són el mateix... Esperem que es recuperi i pugui tornar aviat al nostre costat! 

Adreça: Av/ Diagonal, 640
Telf.: 93.4059444
E-mail: reservas.negro@grupotragaluz.com


10 d’agost 2011

FLAMANT: “Amb o sense esmòquing un sopar de luxe”


Perquè després diguin que els del ‘Bai Llobregá” som uns garrulos... Amb molta classe i molt de glamur el Sr. M i la Sra. B van decidir llançar la casa per la finestra i donar-se un homenatge. Per això van reservar taula al Flamant, recomanat per una bona amiga a qui anomenarem “Ossa” per preservar la seva intimitat.


Anaven preparats per buidar la cartera, “porque ellos lo valen”, la Sra. B es feia un any més sabia i més bella i l’ocasió ho mereixia. Només entrar el local ja prometia, una decoració molt “vintage” i luxosa. Però quan van seure a la taula i els van portar els plats, els seus sentits van enlairar-se cap al cel (perquè ens entenguin a casa: que tot estava bo de collons!). Per picar, unes croquetes i una amanida per compartir; com a plat principal, bacallà amb gorgonzola i codonyat i medallons de vedella amb patata trufada. No vam demanar vi perquè després havíem de conduir, però tot això més dos postres “pepino, pepino”, van sortir a 20 euros per cap. Així que si un dia us voleu donar el gust o necessiteu impressionar alguna churri o, senzillament, us surt de.. dins, el Flamant és una opció on menjar més que bé i trobar preus raonables!


Areça: c/ Enric Granados, 23
Telf.:93.323.16.35

27 de juliol 2011

EL MUSSOL: Per no anar-hi sol!

Si sou amants de la cuina catalana i voleu fer-vos un homenatge, el Mussol és una cadena de restaurants on trobareu el que busqueu, l’essència gastronòmica de les masies catalanes en plena efervescència urbana.

L’especialitat de la casa és la carn i la verdura cuinada a la brasa amb carbó vegetal (boníssims els escalopins amb formatge de cabra o la brotxeta de pollastre, vedella i verdures), però també hi podeu tastar les torrades de pa de coca amb ibèrics, les amanides i, com a entrant estrella, els ous estrellats (valgui la redundància) amb sobrasada.

No és un dels locals més econòmics de Barcelona, en això no us podem mentir: uns 20-22 euros per cap. Però de ben segur que del menjar no en tindreu queixa. Així que no sigueu mussols i passeu-vos algun dia per algun dels Mussols de Barcelona!

Adreça: Aragó, Casp, Diagonal i Diagonal-Pedralbes Centre.
Telf.: (per a reserves) http://www.angrup.com/mussol/restaurante-barcelona/reservas.php

13 de juliol 2011

GRANJA M. VINADÉ: Un local a la catalana i amb història

Si hi ha una cosa que tot català de pura soca ha d’haver tastat algun cop és, sense cap mena de dubte, el ¡Cacaolat! Doncs bé, si a més en sou fans, no podeu deixar de visitar la Granja M. Vinadé, perquè els avantpassats d’aquesta família van ser-ne els creadors! Si, si, tal com ho esteu llegint!

És un local amb història i això es nota només entrar, l’ambient i la decoració son únics, amb objectes i fotografies antics. L’imprescindible, tastar la xocolata desfeta amb melindros, la llet mallorquina o els pastissos artesans, però si no sou tan llaminers podeu triar entre molts tipus de cafès o refrescos.

Però la Granja M. Vinadé no és només un lloc on anar a esmorzar, berenar o fer un cafè. També hi podeu adquirir tot tipus de productes frescos i artesans, derivats de la llet i embotits. La màgia d’una botiga de poble al bell mig de Barcelona.

Adreça: carrer Xuclà, 4-5, Barcelona
Web: http://www.granjaviader.cat/presentaciocat.swf
Telf.: 93.318.34.86

29 de juny 2011

LA CREPERÍA DEL MAR: ¡Al mar, al mar!

“Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no hem SOPAT A LA CREPERIA DEL MAR, del mar, del mar...”.

Cert que aquesta entrada va dirigida més aviat per als espluguencs, però això no la fa menys interessant. Poc ens arriba a Esplugues de la brisa del mar... Però per sort tenim la Creperia del Mar que, tot i no permetre’ns fer una capbussada en l’aigua fresca, si ens permet prendre el solet a la seva terrassa mentre mengem una boníssima crep salada, per als més mariners, o dolça, per als més llaminers.

A la carta hi trobareu moltes combinacions, des de les més senzilles (pernil i formatge, xocolata...) a d’altres més elaborades (sobrassada i formatge, pernil salat i brie, xocolata amb nata o gelat...). A més, si no sou mariners d’aigua dolça i necessiteu aventures, també podeu tastar els seus gofres!

El preu mig de la crep, depenent dels ingredients, es clar, és d’uns 8 o 9 euros. Així que si un dia us trobeu navegant per Esplugues i us agafa gana, animeu-vos i desembarqueu a la Creperia del Mar!

Adreça: c/Mestre Juan Corrales, núm. 58. Esplugues de Llobregat.

11 de maig 2011

CONEIXENT EL MÓN I PART DE L’ESTRANGER


La nostra parella preferida va aprofitar uns dies lliures que tenien i van decidir sortir a explorar el món. Com que són molt treballadors van decidir no sortir de la província de Barcelona, així possiblement podrien oferir algun lloc al seu respectable blog. I així és; per això aquí tenim aquest text. 

Mentre aprofitant el bon temps tota la gent va a la platja a menjar unes gambes, la nostra parella va decidir anar a l’interior a convertir-se en elles. Concretament van anar a Vic (molt recomanable), on un dels dies que van estar van anar a parar a “La Cucafera”. Es tracta d’un local no gaire gran i molt acollidor al centre d’aquesta ciutat on es poden gaudir de molts tipos de torrades/coques. Les hi ha fredes i calentes, amb embotits del país, formatges, llom, pollastre i sobrassada entre d’altres. També ens ofereixen un pica-pica on cal destacar les patates braves, o amb alguna altra salsa, com per exemple de 3 formatges, que són molt bones.  

La parella va menjar d’allò més bé, i amb una torrada per cada un d’ells, unes braves per picar, sangria i postres (que gràcies a la sangria només recorden que eren molt bons sense saber ben be que eren) no va arribar, per poc, a 20 € per cap. 

Si algun dia us aventureu a anar per vic, la Sra. B i el Sr. M recomanen visitar La Cucafera, segur que sortiu amb la panxa plena i tristos per no poder trobar-la a la nostra ciutat.

Adreça: c/Canyelles, 3.

20 d’abril 2011

BAR OKINAWA: Cóctels en un ambient únic!

Tant el Sr. M com la Sra. B són uns “fiesteros” i uns “parranderos” i els encanta sortir a cremar la nit, és per això que un dissabte després de sopar (i aprofitant que aquest sembla el mes de la cultura asiàtica) van decidir anar a investigar que els oferia el Bar Okinawa i no en van sortir pas desencantats. 

Una petita (petitíssima) perla al barri de Sants, ideal per a parelles o grups poc nombrosos. La seva decoració et portarà als més tendres records de la teva infància, gràcies a les parets plenes de jocs antics. Segur que hi trobareu un munt de tresors i algun ‘waw! Jo en tenia un d’aquests!’ no hi faltarà.

Pel que fa a la carta, no tenen massa còctels, però tots són una aposta assegurada: Mojitos, Caipiriñas, Caipiroskas, piña colada (tots molt típics de la costa japonesa, com podeu comprovar), margarites o blody marys. La recomanació de la nit: Daiquiri de Fresa, boníssim, fresc i gens empalagós. També hi trobareu ‘pisco sour’ y ‘old fashioned’, tot i que després de provar tot l’anterior ja no teníem estómac per a més, prometem tornar i acabar la feina!

Pel que vam sentir també feien entrepans i alguna cosa per picar. Una molt bona opció per fer un veure després d’un agradable sopar i a un preu raonable: 5 euros per combinat.

Adreça: c/ Rosés, 65.

06 d’abril 2011

CHAPLIN: Un lloc per somniar en blanc i negre i amb bigoti!

De cop i volta tot el que els envoltava es va tornar en blanc i negre:

- César o res… - va dir la Sra. B aixecant-se  de la taula amb solemnitat - Emperadriu de totes les fondues del món...–va murmurar agafant  la forquilla amb el tros de carn crua clavat en ella i mirant-se’l amb passió. Rient, com si estigués posseïda, va començar a passejar-se pel menjador del restaurant fent ballar la forquilla. L'aixecava, la baixava, la feia girar com si fos una pilota de bàsquet... 

-Eeeeh, Sra. B com no s’espavili se li carbonitzarà la carn! Vol deixar de somniar truites! 

La veu del seu estima Sr. M la va treure de l’estat d’embobament en el que es trobava i mirar al seu voltant per tornar a situar-se. Mil cares amb bombí i bigoti se la miraven amb interès des de les parets.

- Amb truites no! Amb fondues!

El Chaplin és un restaurant molt acollidor i ben trobat, d’aquells per anar de tant en tant, quan tens ganes de fer un sopar diferent. Decorat amb molta personalitat, el menjador és ampli i el seu muso, Charles Chaplin, està per tot arreu. El plat estrella és la ‘Fondue Bourguignon’, una fondue de carn que ve acompanyada de mitja patata al forn i un bon assortiment de salses! Per a dues persones surt per 32 euros. Però també podeu trobar altres plats, com entrecot al roqueford (16 euros), canelons de bolets i pernil (9 euros), formatge de cabra gratinat sobre un fons de carbassó i reducció de moscatell (8 euros), brotxeta de llagostins i dàtils (15 euros); un menú ben variat! No és especialment econòmic, però una nit en bona companyia bé es mereix un bon sopar!

Adreça:  c/ Taquígraf Garriga, 193-195
Telèfon: 934 19 67 19



18 de març 2011

Lletraferit: un espai on evadir-se de la realitat

De tant en tant tots necessitem moments de pau i de tranquil·litat en què puguem evadir-nos dels problemes de la feina, de discussions amb la parella, o senzillament per passar una estona amb bons amics i arreglar el món a glops de cafè. Lletraferit és l’espai ideal.
Una cafeteria llibreria per anar-hi sol o acompanyat. Un lloc perfecte on poder perdre’s una estona en aquella novel·la que no et deixa dormir o descobrir-ne alguna en les seves prestatgeries. Tot això, es clar, mentre prens un dels seus meravellosos batuts, tes, cafès o, depenent de l’hora i de les ganes, algun còctel.
El lloc no és especialment barat, entre tres i cinc euros depenent del que us demaneu i només fan begudes, però tot és tan bo que, de tant en tant, no fa mal pagar-ho.
En hores punta i els caps de setmana és una mica sorollós, però si aneu a hores poc concorregudes és un espai perfecte per desaparèixer del món durant una estona.

 
Adreça: c/ Joaquim Costa, 43

02 de març 2011

Saporo: Introducció a la dieta asiàtica

Hem rebut algunes queixes, o com a nosaltres ens agrada pensar suggeriments, que no abastem la gran possibilitat que ens ofereix la ciutat. És cert que no variem gaire el tipus de cuina i això és degut a que el Sr. M és una mica rarot a l’hora de menjar. És aquí on entreu vosaltres; junts podem fer que aquest blog sigui molt més complert.

Però bé, com ens devem al nostre públic aquí ve la crònica d’un japonès al qual vam anar de molt bon gust com veureu ara. Una nit qualsevol el Sr. M va ser emmordassat i tret de casa seva a la força amb una bossa al cap. Va notar com el ficaven a un maleter i feia un petit trajecte en cotxe. Ell es temia el pitjor, i en treure-li la bossa del cap les seves pors es van fer realitat. Va veure la Sra. B i el sr. Corleone (que ja ha estat anomenat en aquest blog crec recordar, no Dani?) davant de la porta d’un japonès:

-          Nooooooooooooooo! – va exclamar de genolls a terra amb les mans a la cara. 

Tot i el seu consell de no entrar i anar a un altre lloc, els dos amics no li van fer ni cas i van decidir entrar al Saporo. Allà van demanar diferents plats típics per  compartir com per exemple: makis, tempura de verdures, tallarines (no confondre amb les tellerines, no ho dic per ningú...) entre d’altres coses. El Sr. M no només va superar aquella nit si no que ho va fer de molt bon gust. El menjar japonès no és el seu preferit ni molt menys, però ha descobert que no està malament. 

Amb postres, aigua i menjar fins acabar tips van pagar uns 15€ per cap. Així que tots aquells que no s’atreveixen a anar a un japonès, el Sr. M els dona el següent consell: “arròs i pollastre tenen a tot arreu”.  

ADREÇA: carretera Reial, núm. 69, Sant Just Desvern
TELF.: 93. 371.56.58



20 de febrer 2011

TAI FENG: Menjar japonès fins a rebentar

La nostra amiga Lila torna a la càrrega! No hi ha qui la pari, i bé que ens agrada! Ara ens deleita amb un restaurant japonés, per a tots aquells amants de la cuina asiàtica i del bon menjar! Esperem que us agradi i, un cop més, convidar-vos a tots a enviar els vostres suggeriments perquè entre tots poguem fer aquest bloc cada cop més i més gran!

Enviat per Lila:

Si algun dia teniu desig (“antoju”, vaja) de plats japonesos, podeu menjar-ne fins a rebentar al TAI FENG, un bufet de menjar japonès a la carta que trobareu al carrer Muntaner 111.

El restaurant ofereix 80 plats per triar (amanides, sopes, fideus, arròs, carn, maki, sushi, etc), i l’únic requisit és que els escolliu de 3 en 3. És a dir, cadascun dels comensals comença triant 3 plats i, a partir d’aleshores, per cada ronda en pot acumular 3 més fins que la salsa de soja li surti per les orelles.

Segurament no és un japonès 100% autèntic, però segur que és millor que els bufets giratoris que he visitat (el menjar és calent); i l’última vegada vam veure-hi unes clientes japoneses (per si serveix de guia).

D’altra banda, estàs més tranquil que en altres restaurants japonesos on els cambrers no et treuen l’ull de sobre i de seguida que poden et recullen el plat, com si fos una competició per veure qui és més ràpid.

El preu? 15’50 euros de diumenge a dijous i 16’50 els divendres, dissabtes i festius, amb les postres incloses; beguda a part.

Les racions no són ni massa ni poc. Per l’aparença creus que arribaràs, de sobres, a la segona ronda; però personalment les dues vegades que hi he anat m’he plantat en els tres primers plats, i he sortit plena.


ADREÇA: c/ Muntaner, núm. 111, Barcelona
TELF.: 93.323.13.79


16 de febrer 2011

Brutus: el menjar de Gullivert

En algun moment de la nostra vida, m’atreviria a dir que el 96’37% de nosaltres (tinc massa temps lliure i he fet un estudi...) hem llegit, vist o sentit a parlar de les aventures de Gulliver. Per qui no tingui infància, o memòria, faré un petit resum: un home, que anava a liliput, un poble/país amb gent minúscula i creien que era un gegant. Doncs bé si voleu sentir-vos com liliputenses només cal que aneu al Brutus. 

És un restaurant que si mires la carta potser passes de llarg, ja que pot semblar un restaurant de menjar ràpid, ja que el que podem trobar son hamburgueses, gossets calents (hot dogs vaja) , entrepans, patates i coses per l’estil. La gràcia d’aquest lloc ve resumida en la frase que duen els cambrers a les seves samarretes “Donde come 1 comen 4”. És molt encertada ja que els hot dogs son de 40 cm de llarg els nuggets jo crec que son dos pollastres el pit de dos pollastres siamesos i les hamburgueses si els hi posen 4 potes podrien ser tamborets. 

En contra del que pugui semblar, el dinar, tot i ser desmesurat, és molt bo i és un lloc ideal per anar amb amics. La recomanació que s’ha de fer pels intrèpids que decidiu anar al Brutus és que NO demaneu un plat per persona ja que són prou grans. Si compartiu menjar us assegurem que no us quedareu amb gana i serà d’allò més econòmic, ja que el dia que vam anar vam sortir rodolant del restaurant i tan sols va costar 10 € per cap. 

Un detall per la gent que hi vagi és que si poden, paguin amb targeta, no crec que mai signeu amb un bolígraf similar. 

ADREÇA: Passatge Posoltega, 7, 08030
TELF.: 935 14 03 74 



Ciutadans de Barcelona, TORNEM A SER AQUÍ!


Abans de començar a publicar un altre cop de forma habitual volem demanar disculpes a tots els seguidors del blog, que per sort cada cop sou més, per la falta d’articles i la poca constància que hem tingut els darrers mesos. PERÒ AIXÒ JA S’HA ACABAT!

Volem informar que cada dos dimecres publicarem un lloc nou. Cada dos dimecres perquè tampoc podem penjar cada setmana que els “kilos” comencen a pesar... A part d’aquests dos textos penjats per nosaltres us seguim convidant a que ens envieu els vostres, que seran penjats quan ens els envieu, independentment dels que fem nosaltres. Si no voleu escriure també ens podeu proposar el lloc. 

Així que novament cremem els cinturons i les faixes i ens preparem per tornar a gaudir de totes les possibilitats gastronòmiques que ens ofereix aquesta meravellosa nostra ciutat!
Envieu les vostres suggerències a: sortirbarcelona@gmail.com